Imatges i paraules (1)

EMOCIONS: La Por

Una de les 6 emocions bàsiques és la por. Una emoció que en major o menor grau tots hem experimentat. La por es manifesta quan ens trobem davant d'un perill.

La por té la funció de protegir-nos, ens serveix per posar-nos en alerta, ser prudents i per allunyar-nos dels perills.

A vegades però, hi ha pors que el què fan és limitar-nos i ens impedeixen avançar.

Les pors són diferents d'una persona a una altra, i també poden anar canviant o transformant-se al llarg de la nostra història personal coma conseqüència d'experiències viscudes, de l'entorn, de canvis personals,...

Hi ha pors lligades a experiències negatives, altres motivades per allò que ens és desconegut, per l'entorn,... que també pors que van lligades al moment evolutiu de cada nen i que aniran desapareixent a mesura que es vaguin fent grans.

Prenent consciència de les nostres pors, de si ens limiten o ens protegeixen, aconseguirem regular-les de manera apropiada i potenciar el benestar personal.

En cas de pors molt limitants (que ens arribin a incapacitar), molt persistents, que ens generin forta angoixa és bo consultar a un professional que ens ajudi i ens doni eines apropiades.

Davant de les pors dels nostres fills...

Si les banalitzem i/o ridiculitzem els nostres fills poden perdre la confiança en nosaltres. En una futura por és provable que ja no ens expliquin res perquè s'avergonyeixin del què els passa.

Com a adults podem mostrar les nostres pors, podem parlar de pors que teníem quan érem petits, de com les vam superar,... però sempre evitant preocupar més del compte als nostres fills.

Es bo trobar espais per poder parlar de les pors. Espais on escoltem als nens i els acompanyem a trobar les seves pròpies eines i recursos per a vèncer les seves pors. Potenciar la confiança en ells mateixos és una eina important per a què puguin vèncer les pors.

També obrir la possibilitat a aprendre dels altres: Com fan front a les seves pors? Com és que no els fa por?

Un altre aspecte a tenir en compte és no utilitzar les mentides. Per exemple, si té por als gossos no li mentirem dient que a casa dels amics que visitarem no tenen gos, sinó que buscarem una manera pactada de fer front a la por (li explicarem que el gos està acostumat als nens, li anticiparem reaccions, li donarem la mà, demanarem que agafin al gos,...). És important que trobin en nosaltres mostres d'afecte, que vegin que estem tranquils i que poden confiar en nosaltres.

Tampoc ens hem de servir de les pors dels nens per a tenir el control. "Si no et portes bé vindrà un senyor i se t'emportarà", amb frases d'aquest estil l'únic que podem aconseguir és que el nen tingui més pors i que arribin a ser pors limitants, que perdi la confiança en l'adult,...

Un cop hagin perdut una por, podem fer notar els recursos que han fet servir per a superar-la. L'experiència els pot servir per acumular eines i motivació per a fer front a pors futures. També ens podem servir de l'experiència dels altres.

EINES PRÀCTIQUES...

• Fer una llista de coses que ens fan por, marquem quines pors ens limiten i quines ens ajuden. Al costat de les pors que ens limiten posem quines coses podem fer per superar-les. La manera de fer-hi front pot ser molt diversa... animem-nos a fer servir la imaginació i el joc!

• Agafem una por i la "fem petita": Ens fa por tota la foscor o la de la nostra habitació? Ens fan por tots els gossos? Només els grans? Sols ens fa por que ens pugui mossegar? Sols si s'enfila damunt nostre? Si fem la por petita ens serà més fàcil de vèncer-la.

• "Sobre de les pors superades"

Anotem/dibuixem una por en un paper.

Parlem-ne: ens ajuda o ens limita tenir aquesta por? La podem fer petita? Coneixem a altra gent que tingui aquesta por? Coneixem gent que l'hagi superada? Com?...

Pensem estratègies per fer front a la por.

Posem-les en pràctica. Com a adults els podem acompanyar, respectar el seu ritme sense forçar. Transmetre'ls que tenim la confiança de què se'n sortiran (ajudarà a pujar l'autoestima).

Ho hem aconseguit! Com ho hem fet? Podem anotar-ho i guardar el dibuix/escrit en un "Sobre de les pors superades". Potser al ap d'un temps ens servirà per fer front a altres pors i per adonar-nos que podem superar-les.

Jo més! La rivalitat entre germans

"La rivalitat entre germans és inevitable. La única manera d'evitar-la és tenint un sol fill" 

N. Smalin

Aquesta frase, lluny de viure-la com una sentència descoratjadora, ens pot ajudar a relaxar-nos i a prendre'ns i acceptar la rivalitat dels nostres fills com quelcom natural.

A vegades, quan el què volem és evitar la rivalitat de totes totes, no ens adonem que podem caure en l'error de negar els sentiments dels germans o de convertir-nos en "arbitres" de les seves batalles i fer que s'intensifiqui més la seva rivalitat.

Intentem evitar preguntes com "Què ha passat?" "Qui ha començat primer?" "Tu què has fet?" Amb aquest tipus de preguntes, encara que sigui inconscientment, acabem establint un vencedor i un vençut, i per tant, alimentant la rivalitat i preparant el terreny per a properes batalles.

Com a pares hauríem d'interioritzar que frases com "jo primer", "jo més",... són normals en les relacions entre germans. Que els nostres fills rivalitzin per qüestions quotidianes com qui té la vola de gelat més gran o qui està més estona a la dutxa,... podríem dir que és inevitable. Per tant, si tenim clar que l'existència de rivalitat entre els germans no ens fa a nosaltres ser pitjors pares, ens podrem sentir més relaxats.

Si pel contrari lluitem contra aquest fet, a nosaltres ens pot generarar angoixa i frustració, ja que malgrat les nostres actuacions no aconseguirem establir una justícia que convenci a totes les parts. Si caiem en l'espiral de "la búsqueda de la justícia" podem arribar a punts absurds: tot i contar quants cigrons té cada u o pesar el tros de pastís per a què en tinguin la mateixa quantitat, encara podran trobar que a un li han posat el tros al plat primer que a l'altre...

Per no desgastar-nos, podem intentar veure quins fets encenen la xispa de les baralles, anticipar-nos i suavitzar els moments: Per exemple, si els divendres al vespre són "explosius", busquem activitats tranquil·les i dediquem-los atenció.

En cas de baralles o rivalitats, optem per no intervenir si no és necessari i confiem que ells s'ho sabran gestionar i arreglar. Aquests petits conflictes suposaran per ells un aprenentatge a l'hora de gestionar i resoldre conflictes fora de l'entorn familiar.  A més, sovint les baralles no ens les hem de "prendre en serio" sinó que són com un llenguatge especial i confident entre germans. Si ens limitem a fer d'observadors veurem que sovint el què comença per una baralla o moment de rivalitat s'acaba convertint en un moment dolç de joc.

Si reservem les nostres intervencions als casos que realment sigui necessari (en cas de mal físic per exemple), podrem establir uns principis clars però sense passar per alt els sentiments dels fills.

De totes maneres, encara que la rivalitat és quelcom normal, també hauríem de procurar no fomentar-la encara més. Així doncs, podem deixar d'utilitzar frases com: "a veure qui es vesteix primer" o "qui acabi abans tindrà..." i valorar l'esforç de cada u: "veig que ja ets capaç de posar-te els mitjons tu sola"...

Més que per la búsqueda de la igualtat hem d'optar per la búsqueda de la individualitat: Tractar a cada fill com a únic fomentant-ne l'autoestima individual. Tinguem en compte la seva maduresa per gestionar conflictes, la capacitat de  controlar les emocions,...

Idees pràctiques:

• Busquem jocs en família cooperatius en lloc de competitius, jocs on tots guanyem i on tots siguem necessaris.

• Quan es barallin invitem-los a que escriguin o dibuixin en un paper les queixes que tenen de l'altre. Pot ser una manera de desfogar-se i recuperar la calma.

• Si necessitem descarregar energia amb el moviment o la veu, podem invitar-los a pegar un coixí o cridar ben fort amb la cara al coixí.

• Una manera de no intervenir però ser present és repetir els comentaris o queixes d'un i altre.  Evitem els sermons o el buscar culpables.

• "Distintiu del temps exclusiu". Fem una medalla oundistintiu que simbolitzi 15 minuts de temps exclusiu per d'un dels fills/es amb el pare, la mare o la parella. Fem la medalla entre tots i expliquem bé que mentre el nen/a porti la medalla tindrà la nostra dedicació en exclusiva (fora mòbils, timbres, cuinetes,...). També explicarem als germans la importància de respectar aquests espais de temps exclusius, i que si veuen a un dels germans amb la medalla els altres hauran de buscar-se distraccions pel seu compte.