Quan tenim fills, o fins i tot abans, comencem a fullejar llibres de criança, escollim
els que ens sembla que estan en la línea
que volem seguir, posem interès i els comencem a llegir per trobar-hi pistes de
com ser "millors pares". Però sorpresa, a vegades ens trobem amb
autèntiques obres deterministes i culpabilitzadores, fins i tot amb un cert toc
apocalíptic.
Hi ha alguns llibres
que, lluny d'ajudar-nos a millorar, el què ens fan és que neixi dins nostre un
sentiment de "que malament que ho he fet " acompanyat d'un "i
ara ja no es pot tornar enrere". Aquest sentiments ens generen culpa, angoixa,
decepció, tristesa,...
I, quan no són
llibres, són persones del nostre entorn, persones que sembla que comparteixen
la nostra filosofia de criança, però que "són taaant perfectes" que
sembla que tot ho fan bé i que nosaltres no podrem arribar mai al seu nivell.
Comparant-nos podem caure en més decepció, malestar, vergonya,...
Però aturem-nos, és
important que, com a pares, aprenguem a alliberar-nos d'aquest sentiment de culpa,
que controlem aquests pensaments per no deixar que el malestar aflori.
Durant la criança
dels nostres fills ens equivoquem moltes vegades, perdrem la paciència, ens estressem,...
ho fem i ho continuarem fent, com a part de la nostra condició humana. No és que
ens sentim orgullosos dels nostres errors, però sí que prenem consciència de
que són inevitables. És important canviar la perspectiva i no veure els errors
com un fracàs sinó com una excel·lent
oportunitat d'aprenentatge.
Els pares hem de
partir de la base que no som perfectes i no arribarem mai a ser-ho. Aquest fet,
lluny de viure'l com una sentència que ens enfonsi en un pou sense sortida l'hauríem
de viure com a una oportunitat per créixer, per a relaxar-nos en la criança
dels nostres fills i per saber que després d'equivocar-nos tindrem
l'oportunitat de fer-ho millor la propera vegada.
Els nostres fills
podrien tenir uns pares que fessin les coses d'una altra manera, però hem de tenir
confiança en que NOSALTRES som els millors pares pels NOSTRES fills, amb els nostres
encerts i els nostres errors. Com cada un dels pares que llegeixi aquesta
entrada ha de creure que és el millor pare que els seus fills podrien tenir.
Perquè aquesta és una
entrada optimista! Si ens creiem que som els millors pares pels nostres fills
ens pujarà la nostra autoestima, serem més comprensius amb nosaltres mateixos
en el moment que cometem errors, i per imitació els nostres fills també
aprendran a no ser tant perfeccionistes i encaixaran les equivocacions com a
oportunitats per fer-ho millor la propera vegada.
