Perquè el temps va passant,
perquè us noteu preparats, potser perquè al vostre voltant la gent comença a
tenir-ne, perquè la teva mare sempre n'ha cuidat,... És el moment de fer-vos càrrec
de la vostra flor!
Aneu a la llibreria i
consulteu llibres per saber quina escollir i com cuidar-la, quan passeu pel jardí
de la veïna no podeu evitar les mirades, ja us imagineu on posareu la vostra flor, teniu la regadora i
la torreta preparades. Ha arribat el dia d'anar al Garden!
- Bon dia, voldríem una
violeta africana.
- Bon dia, aquí teniu una
tulipa.
 |
| Il·lustració de "El Petit Príncep" |
Com? Nosaltres ens havíem
fet a la idea d'una violeta africana, ja sabíem com es cuiden, on posar-la, com
són les flors,...
I arribeu a casa amb la
vostra tulipa, que no té res a veure amb la flor que esperàveu, però us agrada
i us l'estimeu perquè és la vostra... I busqueu informació de com cuidar-la, us
fixeu en com cuiden les tulipes els altres, proveu maneres de regar-la, on
tenir-la,... i passa el temps, i us sembla que la coneixeu però un dia us sorprèn
amb una eruga, us en sortiu i segueix creixent i florint...
Amb el temps potser us plantejareu
tenir un altra tulipa, ja sabeu com es cuida i us en sortiu prou bé. Anireu al
Garden...
- Bon dia, voldríem una
altra tulipa
- Bon dia, aquí us deixo el
vostre roser
I també us l'estimareu, però
cuidar-lo serà completament diferent al què estàveu acostumats... Serà un
començar de nou aprofitant l'experiència.
Quin paral·lelisme podem
trobar entre aquesta història i el fet de convertir-nos en pares? Us hi sentiu
identificats? Us ha passat quelcom semblant?
Ningú ens prepara
completament per ser pares. Per molts
llibres que llegim, consells que escoltem, formació que fem, per molt que hàgim
fet de cangurs, siguem mestres o ens hàgim fet càrrec a estones dels fills del
veí... el fet de convertir-nos en pares trenca tots els esquemes. Tenir al
nostre nadó als braços, ens fa sentir emocions desconegudes, veure'ls créixer
ens fa aflorar sentiments inexplorats...
Podem relaxar-nos comprovant
que els "nens de manual" no existeixen perquè cada nen és diferent,
té un caràcter propi, està en un entorn determinat, li succeeixen coses que
l'influeixen. Així, com a pares, ens hem de centrar en els nostres fills sense
comparar-los, hem de conèixer-los, els hem d'acompanyar perquè creixin sent qui
són i no qui els volem fer ser.
Si esperem que la nostra
filla sigui esportista com la de la veïna, si esperem que sigui menjador com
era el germà, que sigui decidit com jo quan era petit,... estarem sent injustos
amb ells. No esperem que siguin, acompanyem-los a créixer des del què són.
Alliberem-nos i alliberem-los.
I per acompanyar-lo, els hem
de dedicar TEMPS: per jugar, per conversar, per ajudar-los, per ensenyar-los,
per fer excursions, per fer l'activitat que més els agrada, per compartir la
que més ens agrada a nosaltres, per escoltar-los, per riure, per acompanyar la
tristesa,...
Deixem les idees
preconcebudes i gaudim de la criança, i pensem que el nostre, és un
"treball" amb una gran implicació emocional, així que com a pares ens
hem de cuidar, dediquem-nos temps també a nosaltres.
 |
| Il·lustració de "El Petit Príncep" |
"Però ella sola és més
important que totes vosaltres, perquè és la que jo he regat. Perquè és la que
jo he posat sota una campana. Perquè és la que jo he protegit amb el paravent.
Perquè és aquella de la qual he mort les erugues (tret de dues o tres, per allò
de les papallones). Perquè és la que jo mateix he sentit queixar-se, o
vantar-se i fins de vegades callar.
[...]
És el temps que has dedicat a la teva rosa, que fa la teva rosa tan
important." El Petit Príncep. Antoine de Saint-Exupéry
