Demostrar l'estimació amb un "t'estimo" és
important, però també hi ha moltes maneres de dir als nostres fills que els
estimem sense paraules, a través de tots els altres sentits.
Els diem "t'estimo" quan...
Dediquem temps a la família i a cada fill en particular.
Moments de converses, d'escolta activa, de jocs, passejades,... sense mòbils,
sense ordinadors, sense televisió,...
Ajudem quan ens demanen ajuda. Però ajudem motivant a l'autonomia, per capacitar-los i
que se'n surtin ells sols. Estem al seu costat per quan ens necessitin.
Transmetem la idea que els errors són part de la vida i
no fracassos. Si veiem els errors com quelcom natural i humà, ho transmetrem
als nostres fills i ells aprendran a descobrir els aprenentatges que hi ha
darrera aquests errors i els farà créixer.
Demanem perdó quan ens equivoquem. Lluny de perdre
autoritat, al demanar disculpes quan calgui, ens fem més propers.
Els sorprenem. Un regalet que esperaven, una visita
sorpresa, un missatge a la motxilla, el seu menjar preferit, unes entrades pel
teatre,... Detalls, sense motiu aparent, per dir-los que són importants per
nosaltres. També són detalls que els faran sentir que els coneixem bé.
Els donem les gràcies. Els agraïm les coses que fan per
millorar el benestar i la convivència, per ajudar-nos, per ser capaços de
gestionar les seves emocions en moments complicats,...
Estem oberts al contacte. Amb respecte, els oferim una
abraçada, un petó, un petit massatge, passar-los la mà pels cabells,... que
notin que hi som presents.
Els respectem. El seu ritme, la seva creativitat, la seva
mirada de curiositat per tot el què els envolta. Trobem espais sense rellotge i
sense presses, moments per deixar-se anar.
Els mirem. Quan parlem els mirem als ulls, ens fixem en
com somriuen, ens adonem de si estan preocupats o tensos, els mostrem que ens hem
fixat que avui s'ha vestit elegants,...
Compartim alegria. Ballem, cantem, fem teatre, ens
expliquem coses gracioses,... riem junts i riem molt.
Els acceptem com són i els estimem sense condicions.