Fa
uns 8 anys que estem immersos en el món de la criança. Que diferents es veuen
les coses des del moment que et converteixes en pare o mare!
Encara recordo una conversa, abans de tenir parella, amb una companya de feina mare de dos nens que em parlava de les bondats d’un famós mètode per fer dormir els nens sols. Jo me l'escoltava atenta pensant "clar, el què cal és disciplina i marcar límits"
Encara recordo una conversa, abans de tenir parella, amb una companya de feina mare de dos nens que em parlava de les bondats d’un famós mètode per fer dormir els nens sols. Jo me l'escoltava atenta pensant "clar, el què cal és disciplina i marcar límits"
Tant
jo com la meva parella, abans de ser pares, ja teníem contacte amb nens i famílies
a través de les nostres feines.
No
hi ha un títol de capacitació per ser pares. Quan va néixer la nostra primera
Lluneta, la vida ens va canviar. A partir d'aquell moment vam llegir llibres, vam
anar a xerrades i cursos. També vam rebre consells de coneguts i de
desconeguts. Tothom sembla ser expert en
el món de la criança i tenir el manual de la veritat quan tens un fill.
Nosaltres
vam anar recollint d'aquí i d'allà, desfent-nos de prejudicis i consells poc
útils per anar fent el nostre estil propi de criança.
La
idea era escoltar el nostre instint, el què ens demanava la nostra Lluneta, i, amb
els coneixements que teníem, prendre les nostres decisions lliurement. A partir
d'aquí, va venir la lactància materna, el dormir amb les nostres Llunetes, el
dur-les sempre a sobre, el portar-les on anéssim nosaltres, respectar els seus
temps a l'hora de deixar els bolquers, tenir-les en compte a l'hora de
programar les nostres activitats... En definitiva, fer el que el sentit comú
ens deia que era el millor per elles.
Ara,
8 anys després estem molt satisfets de tot el què hem fet, però ens hem adonat
que hi ha un aspecte tant o més important per una criança feliç: el benestar
emocional de tots els membres de la família.
Tenir
fills té un efecte mirall que ens fa conscients dels nostres defectes i
qualitats a través del comportament dels nostres fills. Tots carreguem a les
nostres espatlles una història familiar i personal amb conflictes, alegries,
frustracions, superacions, pors,... aquesta és la nostra motxilla personal. Quan tenim fills tot el que portem a les
motxilles es manifesta i, si no ho hem fet abans, és important trobar el moment
de fer endreça. D'aquesta manera les nostres carregues no passaran a ser
càrregues pels nostres fills.
Així
doncs per aconseguir el benestar de tola la familia és important trobar eines
per al creixement i coneixement personal de tots els membres de la familia.
Sense oblidar el passat (historia familiar personal), el present (ser feliç
aquí i ara) ni el futur (on volem arribar d’aquí a uns anys).
A
les nostres motxilles hi ha estris que ni sabíem que portàvem, i que ara
començaran a fer-se visibles. Com a parella ens enfrontarem a un nou repte, el
d'educar als nostres fills partint d'estils de criança diferents. Serà el
moment de parlar molt, de veure què volem nosaltres com a família per als
nostres fills, quines coses ens tenen enamorats de la nostra propia criança i
quines volem canviar.
També
serà el moment de coneixe'ns a nosaltres mateixos i fer una aposta per la
felicitat. No podem criar a fills feliços sent infeliços. Així que l'optimisme
hauria d'inundar les nostres vides des del moment que sabem que hi ha una
personeta creixent dins nostre.
Tenir
una familia feliç comença per un mateix i cadascú de nosaltres tenim la clau
per aconseguir-ho.
Tres llunetes i dos sols!
ResponElimina