La comunicació amb els fills

La comunicació amb els fills és una eina bàsica per al creixement com a persones i com a família. La comunicació verbal i no verbal és constant en el nostre dia a dia.

La comunicació és conversa però també implica escolta activa, utilitzant les orelles, però també la resta del cos i la ment. Per tant, quan el teu fill o filla et parlin, deixa el què estàs fent (wasaps, plats, renatdores,... poden esperar), para't i posa't a la seva altura i mira'l, en aquest moment estaràs apunt per escoltar-lo. Si pel què sigui, en un moment concret no pots fer-li cas, explica-li i pacteu un altre moment per tal que et pugui parlar del què volia.

Quan els escoltem fem-ho des del respecte. Si ens volen explicar alguna cosa és perquè a ells els importa, així que evitem els judicis, les amenaces, la superioritat, les etiquetes,... No necessariament hem d'estar d'acord en tot el què fan i diuen, no necessariament hem de cedir en tot el què ens demanen, però sí que els hem d'acompanyar a través del diàleg evitant crits i amenaces.

Un element bàsic a l'hora de comunicar-nos amb els nostres fills és la coherència, entesa en el doble sentit de que: no podem demanar-los coses que no ens veuen fer a nosaltres i no podem dir amb paraules una cosa i expressar-ne una altra (ja sigui amb les accions, el llenguatge no verbal,...).

Siguem clars i simples, adeqüem el llenguatge a la seva edat i maduresa. Ajudem-los a donar nom als sentiments i no neguem el què senten. Més que llargs sermons siguem concisos, a vegades simplement amb un gest comunicarem més que amb 100 paraules.

La manera com ens comuniquem nosaltres amb els altres (amb la parella, amb els companys de feina, amb els altres pares al parc,....) i amb els nostres fills serà el model que prendran ells per comunicar-se. Sols podem demanar ser respectats si nosaltres respectem als altres. Anem amb compte a criticar a terceres persones, a menysprear actituds,... ja que seran models tòxics per als nostres fills.

Comuniquem-nos en positiu. Animem-los a compartir amb nosaltres les seves alegries, inquietuds però també les seves pors, els seus errors. Tinguem la porta oberta a l'escolta i el diàleg sobretot en aquests moments, per transmetre que els errors poden comportar conseqüències més o menys positives, però que dels errors se n'aprèn.

Borrem els crits, les amenaces, les crítiques destructives,... parlem com ens agradaria que ens parlessin. Si cridem l'únic que aconseguim és generar més tensió entre nosaltres, més estrés i alhora baixar l'autoestima de qui rep els crits. Si notem que estem nerviosos i no serem capaços d'establir una comunicació positiva, prenem-nos uns minuts per calmar-nos, fem unes respiracions, retirem-nos un moment per relaxar-nos i reprenem la conversa sense ferir a l'altre.

En cas de que no hàgim pogut evitar els crits és important que reconduïm la conversa i siguem capaços de disculpar-nos.

Un altra paraula que ha d'anar de la mà de tot acte comunicatiu és l'empatia. Ser capaços de comprendre i acompanyar les seves emocions i sentiments des de la seva altura, deixant aparcat el nostre ego que ens pot traslladar a un graó de superioritat. Obrir-nos a la comunicació que parteix de les seves necessitats, sense oblidar les nostres.