Quan
fem llistat de les emocions bàsiques, ens ve una classificació de
"emocions bones" i "emocions a evitar". Dins d'aquest segon
grup hi acostumem a posar la tristesa.
Anem
més enllà i simplement pensem que totes les emocions tenen la seva utilitat. Són
un fet, una expressió de nosaltres mateixos.
Moltes
vagades veiem que quan un nen està trist per algun motiu, quan plora, de
seguida se li treu ferro a l'assumpte: "vinga, no ha passat res", o
es jutja: "au, que no n'hi ha per tant". Aquestes frases l'únic que
fan és negar una emoció i ensenyar als nens que la tristesa és una emoció no
acceptada socialment.
Si
caiem en l'error de jutjar o treure importància a la tristesa podem provocar el
tancament de l'altre.
La
tristesa es dóna quan hi ha una pèrdua, una decepció, un desengany,... i no
l'hem de voler negar perquè té una funció de recolliment en nosaltres mateixos,
de fer una pausa per mirar-nos i reorganitzar-nos de nou.
Quan veiem un nen trist ens sentim incòmodes, voldríem que en poc temps la tristesa s'esfumés. Però si entenem que la tristesa té una funció podrem acompanyar l'emoció i ajudar a que el nen la treballi des de dins.
Davant de la tristesa d'un nen podem:
Reconèixer
què ens passa. Al principi els podem ajudar nosaltres: "Et sents trista
perquè la teva amiga no vol jugar amb tu?", més endavant poden ser ells
mateixos: "Estic trist per..."
Legitimar
l'emoció. "Entenc la teva tristesa". Tenim dret a estar tristos. No
és dolent expressar la nostra tristesa, és una manera de mostrar als altres com
ens sentim i que ens puguin ajudar.
Acompanyar-los. Escoltar què
els passa i què els fa sentir així (donar prioritat a l'escolta sobre la
paraula), si els ajuda podem mostrar-los la nostra companyia a través del contacte físic (abraçades,
carícies,...).
Si
poden expressar la seva tristesa lliurement quan són infants aniran tenint
eines per fer-ho quan siguin adults. També els serà més fàcil reconèixer i empatitzar amb els altres quan estiguin
tristos.
També
és important que com adults reconeguem i expressem aquesta emoció. Si ens ha
passat alguna cosa que ens fa posar tristos ho podem expressar a un nivell
adequat a l'edat, parant atenció a no preocupar-los més del compte, però com
una emoció natural que forma part de les nostres vides.
Quan
reprimim o neguem la tristesa l'únic que fem és posar un pedaç momentani, però
tard o d'hora aquesta emoció sortirà. Quan més triguem a reconèixer-la i
expressar-la més ens costarà recuperar-nos.
Si
bé hem dit que la tristesa no és una emoció dolenta sí que haurem d'estar
atents si aquesta perdura en el temps, fa que el nen deixi de fer activitats
quotidianes, perd la gana,... Si ens preocupa, demanem l'ajuda d'algun
professional.
Una
idea per quan estem tristos...
Com
hem dit abans, el primer és reconèixer i expressar la tristesa. Verbalitzant
què passa, plorant, recollint-nos,... I després podem tenir algunes eines que
ens ajudin a recol·locar-nos de nou:
"Caixa
dels bons records"
En algun moment de
tranquil·litat expliquem als nostres fills que farem la "Caixa dels bons
records", una caixa que ens pot ajudar en els moments que estiguem
tristos.
Agafem una caixa i la pintem o decorem com ens agradi. A l'interior hi posem fotos o textos que ens facin recordar moments alegres que hem viscut. Quan estiguem tristos, recuperar les sensacions de quan ens sentim a gust ens pot ajudar.
Agafem una caixa i la pintem o decorem com ens agradi. A l'interior hi posem fotos o textos que ens facin recordar moments alegres que hem viscut. Quan estiguem tristos, recuperar les sensacions de quan ens sentim a gust ens pot ajudar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada