dilluns, 23 de maig del 2016

Fora culpes

Quan tenim fills, o fins i tot abans, comencem a fullejar llibres de criança, escollim els que ens  sembla que estan en la línea que volem seguir, posem interès i els comencem a llegir per trobar-hi pistes de com ser "millors pares". Però sorpresa, a vegades ens trobem amb autèntiques obres deterministes i culpabilitzadores, fins i tot amb un cert toc apocalíptic.

Hi ha alguns llibres que, lluny d'ajudar-nos a millorar, el què ens fan és que neixi dins nostre un sentiment de "que malament que ho he fet " acompanyat d'un "i ara ja no es pot tornar enrere". Aquest sentiments ens generen culpa, angoixa, decepció, tristesa,...

I, quan no són llibres, són persones del nostre entorn, persones que sembla que comparteixen la nostra filosofia de criança, però que "són taaant perfectes" que sembla que tot ho fan bé i que nosaltres no podrem arribar mai al seu nivell. Comparant-nos podem caure en més decepció, malestar, vergonya,...

Però aturem-nos, és important que, com a pares, aprenguem a alliberar-nos d'aquest sentiment de culpa, que controlem aquests pensaments per no deixar que el malestar aflori.
Durant la criança dels nostres fills ens equivoquem moltes vegades, perdrem la paciència, ens estressem,... ho fem i ho continuarem fent, com a part de la nostra condició humana. No és que ens sentim orgullosos dels nostres errors, però sí que prenem consciència de que són inevitables. És important canviar la perspectiva i no veure els errors com un fracàs sinó com una  excel·lent oportunitat d'aprenentatge.  


Els pares hem de partir de la base que no som perfectes i no arribarem mai a ser-ho. Aquest fet, lluny de viure'l com una sentència que ens enfonsi en un pou sense sortida l'hauríem de viure com a una oportunitat per créixer, per a relaxar-nos en la criança dels nostres fills i per saber que després d'equivocar-nos tindrem l'oportunitat de fer-ho millor la propera vegada.

Els nostres fills podrien tenir uns pares que fessin les coses d'una altra manera, però hem  de tenir confiança en que NOSALTRES som els millors pares pels NOSTRES fills, amb els nostres encerts i els nostres errors. Com cada un dels pares que llegeixi aquesta entrada ha de creure que és el millor pare que els seus fills podrien tenir.

Perquè aquesta és una entrada optimista! Si ens creiem que som els millors pares pels nostres fills ens pujarà la nostra autoestima, serem més comprensius amb nosaltres mateixos en el moment que cometem errors, i per imitació els nostres fills també aprendran a no ser tant perfeccionistes i encaixaran les equivocacions com a oportunitats per fer-ho millor la propera vegada.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada