dilluns, 25 de juliol del 2016

És el temps que has dedicat a la teva rosa, que fa la teva rosa tan important.

Perquè el temps va passant, perquè us noteu preparats, potser perquè al vostre voltant la gent comença a tenir-ne, perquè la teva mare sempre n'ha cuidat,... És el moment de fer-vos càrrec de la vostra flor!
Aneu a la llibreria i consulteu llibres per saber quina escollir i com cuidar-la, quan passeu pel jardí de la veïna no podeu evitar les mirades, ja us imagineu  on posareu la vostra flor, teniu la regadora i la torreta preparades. Ha arribat el dia d'anar al Garden!
- Bon dia, voldríem una violeta africana.
- Bon dia, aquí teniu una tulipa.

Il·lustració  de "El Petit Príncep"
Com? Nosaltres ens havíem fet a la idea d'una violeta africana, ja sabíem com es cuiden, on posar-la, com són les flors,...
I arribeu a casa amb la vostra tulipa, que no té res a veure amb la flor que esperàveu, però us agrada i us l'estimeu perquè és la vostra... I busqueu informació de com cuidar-la, us fixeu en com cuiden les tulipes els altres, proveu maneres de regar-la, on tenir-la,... i passa el temps, i us  sembla que la coneixeu però un dia us sorprèn amb una eruga, us en sortiu i segueix creixent  i florint...
Amb el temps potser us plantejareu tenir un altra tulipa, ja sabeu com es cuida i us en sortiu prou bé. Anireu al Garden...
- Bon dia, voldríem una altra tulipa
- Bon dia, aquí us deixo el vostre roser
I també us l'estimareu, però cuidar-lo serà completament diferent al què estàveu acostumats... Serà un començar de nou aprofitant l'experiència.

Quin paral·lelisme podem trobar entre aquesta història i el fet de convertir-nos en pares? Us hi sentiu identificats? Us ha passat quelcom semblant?

Ningú ens prepara completament per ser pares.  Per molts llibres que llegim, consells que escoltem, formació que fem, per molt que hàgim fet de cangurs, siguem mestres o ens hàgim fet càrrec a estones dels fills del veí... el fet de convertir-nos en pares trenca tots els esquemes. Tenir al nostre nadó als braços, ens fa sentir emocions desconegudes, veure'ls créixer ens fa aflorar sentiments inexplorats...

Podem relaxar-nos comprovant que els "nens de manual" no existeixen perquè cada nen és diferent, té un caràcter propi, està en un entorn determinat, li succeeixen coses que l'influeixen. Així, com a pares, ens hem de centrar en els nostres fills sense comparar-los, hem de conèixer-los, els hem d'acompanyar perquè creixin sent qui són i no qui els volem fer ser.

Si esperem que la nostra filla sigui esportista com la de la veïna, si esperem que sigui menjador com era el germà, que sigui decidit com jo quan era petit,... estarem sent injustos amb ells. No esperem que siguin, acompanyem-los a créixer des del què són. Alliberem-nos i alliberem-los.

I per acompanyar-lo, els hem de dedicar TEMPS: per jugar, per conversar, per ajudar-los, per ensenyar-los, per fer excursions, per fer l'activitat que més els agrada, per compartir la que més ens agrada a nosaltres, per escoltar-los, per riure, per acompanyar la tristesa,...

Deixem les idees preconcebudes i gaudim de la criança, i pensem que el nostre, és un "treball" amb una gran implicació emocional, així que com a pares ens hem de cuidar, dediquem-nos temps també a nosaltres.

Il·lustració  de "El Petit Príncep"


"Però ella sola és més important que totes vosaltres, perquè és la que jo he regat. Perquè és la que jo he posat sota una campana. Perquè és la que jo he protegit amb el paravent. Perquè és aquella de la qual he mort les erugues (tret de dues o tres, per allò de les papallones). Perquè és la que jo mateix he sentit queixar-se, o vantar-se i fins de vegades callar.
[...]                                   

És el temps que has dedicat a la teva rosa, que fa la teva rosa tan important." El Petit Príncep. Antoine de Saint-Exupéry






Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada