divendres, 4 de novembre del 2016

Dedicar temps a cuidar-nos

Quan neixen els nostres fills canvien moltes coses, a vegades fins i tot el nostre nom. Deixem de ser el Joan, la Montse,... per passar a ser "el pare de... " o "la mare de...". És molt bonic convertir-se en pares, però anem alerta a no deixar de banda qui som individualment.


Reconèixer i satisfer les nostres necessitats és un aspecte bàsic de la vida de família perquè:

Som exemple, si ens cuidem,els nostres fills veuran la importància de cuidar-se.
Si ens cuidem serà més fàcil fer front al dia a dia, amb els seus conflictes i les seves alegries.

Si no tenim satisfetes les necessitats físiques (gana, son, estem cansats,...) o emocionals (comprensió, afecte, escolta, estimació...), ens és més complicat respondre als nostres fills i a les persones del nostre entorn de manera empàtica, ens serà més difícil ser creatius davant les situacions quotidianes de conflicte.
Pel contrari, si tenim les necessitats satisfetes ens sentim realitzats i feliços i això farà que la nostra resiliència, la nostra empatia i la nostra paciència augmentin

Què podem fer?

Dedicar-nos temps. Programar un temps setmanal per a fer  coses que ens agraden i respectar aquesta programació personal com un temps important i prioritari.

Riure i divertir-nos. Posar-nos les ulleres de l'optimisme, aprendre a relaxar-nos i a gaudir del moment present.

Establir prioritats i ser flexibles. De tot el llarg llistat de coses a fer prioritzem aquelles activitats que són importants (que hem de fer sí o sí) i siguem flexibles amb la resta (delegar, saber dir que no,...).

Cuidar-nos en la nostra totalitat: aspecte físic, emocional/social, intel·lectual i espiritual.

Donar valor al nostre temps, a les nostres necessitats i les nostres emocions. Si les demandes dels altres sempre acaben passant al davant, dins nostre es genera frustració i una sensació desagradable al no sentir-nos respectats (ni pels altres ni per nosaltres mateixos).

Compartir  responsabilitats amb els nostres fills, parella... compartir les feines del dia a dia, i ser flexibles malgrat no les facin "perfectes" o "a la nostra manera".

El fet de que dediquem temps a tenir cura de nosaltres mateixos no és egoisme, al contrari, cuidant-nos estarem en plena forma per poder ajudar al creixement dels altres.




ACTIVITATS

Atura't a pensar en tu

Pensa en les diferents dimensions que et configuren com a persona i fes un llistat d'activitats pràctiques que pots fer per satisfer les teves necessitats en aquestes 4 dimensions:
 
Necessitats físiques (cos
)
Anar al gimnàs
Anar a caminar
Cuinar de manera més saludable
Dormir 8 hores diàries
...

Necessitats emocionals/socials (autoconeixement i relació amb els altres)
Trobar uns minuts cada vespre per fer revisió de com ha anat el dia
Quedar amb amics
Col·laborar a alguna associació
...

Necessitats intel·lectuals (ment)
Llegir una novel·la al mes
Anar a formacions que m'interessin
Pensar/reflexionar.
Llegir el diari
...

Necessitats espirituals (esperit)
Contemplar l'entorn
Veure sortir/pondre's el sol
Fer meditació
Deixar  la ment en blanc.
...

Escull 2 necessitats de cada llista que voldries satisfer i encara no fas. Estableix un "pla d'actuació"per satisfer aquestes necessitats: sigues realista, tingues en compte la teva situació actual, posa per escrit el teu pla tenint en compte possibles contratemps i com superar-los,... Posa-ho en pràctica!
Passat un temps, revisa els teus propòsits: Els has portat a la pràctica? Et sents satisfet/a? En cas de que no els hagis posat en pràctica, a què és degut? Com pots aconseguir-ho?

Superem petites batalles

Fes un llistat d'aquelles petites "batalles familiars" diàries que omplen el teu dia a dia, i que, sumades, fan que la teva paciència i benestar se'n ressentin (puntaulitat, reunions, trànsit, imprevistos, àpats, baralles dels fills,...).
Repassa el llistat i intenta reformular-lo de tal manera que la cura de tu mateix/a no quedi compromesa: dóna opcions, sigues més flexible, confia en els altres, modifica hàbits,...


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada